La Pixarrada del Diable

És per tots conegut que Sant Ermengol, nascut a Aiguatèbia (Conflent) al segle X, bisbe d'Urgell entre el 1010 i el 1035, va manar construïr ponts i camins a la comarca de l'Alt Urgell per facilitar-ne la comunicació.

I sobre la construcció d'un d'aquests ponts ens ha arribat al nostre temps aquesta llegenda.

Al congost que coneixem com Tresponts, entre Organyà i el desviament cap a Montant de Tost, es pot veure una taca d'un color ocre, en vertical.

La història explica que Sant Ermengol estava preocupat perquè aquesta construcció estava donant molts problemes.
Tot i que els treballadors hi treballaven amb molta cura, cada matí apareixia l'estructura del pont malmesa i havien de tornar a començar de nou.

I és per això que Sant Ermengol va decidir quedar-s'hi una nit, amagat, pensant que algú malvat aprofitava el descans nocturn per, en la foscor, destruïr-ne tota la feina.

 Quan ja era ben fosc, una forta olor a sofre li cridà l'atenció. Va reseguir amb la mirada tot el congost des del seu amagatall i va veure com una horrible figura, roja com el foc, envoltada de fum apareixia del no-res i destruïa a cops tota l'estructura que havien refet durant la jornada.
Estava molt clar: Es tractava del diable, però ell no pensava quedar-se de braços creuats.


El dia següent va convocar a tots els monjos i capellans propers per fer front amb els ornaments eclesiàstics a aquella bèstia.
Aquella nit el van esperar tots amagats fins a la mitjanit, moment en el que el diable va aparèixer a la seva cita diària.
Sant Ermengol li va ordenar que es rendís en el nom de Déu mentre el ruixava amb aigua beneïda. Això el va debilitar, moment que els monjos i capellans van aprofitar per acorralar-lo i lligar-lo a una roca del congost.


Aquella horrible criatura va romandre allà, lligada per ordre de Sant Ermengol, perquè tothom el poguès veure. 

I va arribar el dia de la inauguració del pont.


Quan la gent va començar a passar-hi, el diable, ple d'ira, va pensar que si podia fer crèixer el riu Segre aquest s'emportaria el pont i tota la gent que hi passava.
I com no disposava de cap altre medi perquè estava lligat, va deixar anar una immensa pixarrada que va quedar marcada com una ratlla verdosa al congost, però ridícula per acomplir la seva vengança perquè el riu no va aumentar ni una gota.