El riu d'Engolasters, afluent de la Valira Oriental, forma un llac d'origen glaciar de 17 metres de profunditat que abasteix d'aigua a la Parròquia d'Escaldes-Engordany.
Vista del llac gelat |
Però la llegenda explica que no sempre ha estat així, ja que es diu què fa molt i molt de temps, a l'emplaçament del llac hi existia un poble pròsper, enfonsat per la ira dels cels.
Un dia d'un hivern molt fred i plujòs, hi va arribar un home mig mort de gana i de fred, que va anar picant a totes les portes buscant un lloc on passar aquella nit i un tros de pa que endur-se a la boca, però tothom el negava.També se'n coneix una altra llegenda sobre el llac, que explica que era lloc de trobada de les bruixes durant les nits, on s'hi celebraven aquelarres i on elles disfrutaven de les aigües del llac mentre es banyaven despullades, cosa que aprofitaven els homes d'Escaldes, que pujaven a espiar-les. Però si un era descobert, el convertien en un gat negre.
Finalment, va arribar al forn del poble, que es va avenir a donar-li'n un. Però, un cop el va tenir fet, va decidir que li havia sortit massa bo i no li va voler donar però li va proposar de fer-li'n un altre.
Un cop fet el segon, era igual de bo que el primer i tampoc li va voler regalar.
El pobre home, cansat de l'espera i les negatives, va marxar de la casa del forner maleïnt i encara més afamat.
En aquells moments, una noieta el va veure i, plena de llàstima, va decidir convidar-lo a un troç de coca de pa a l'hostal on ella vivia.
L'home, en agraïment al gest de la noia, li bessà les mans i li digué: "Noia, només tu entre tots els habitants d'aquest poble has tingut compassió de mi i per això et diré que marxis lluny d'aquí aquesta nit, no esperis a demà si vols salvar la vida. Corre, i si sents cap soroll, ni et giris."
La noia el va creure i, tot i que cada cop plovia amb més ganes, va marxar corrents.
En aquells moments, un terratrèmol va convertir el poble en el llac que ara coneixem, ple d'aigua, enfonsant tot el poble i els seus habitants.
Excepte la noieta.
El llac d'Engolasters és un bon lloc per anar a passar l'estona, un paratge encisador on s'hi respira molta calma.
S'hi pot arribar en cotxe o per diverses rutes a peu o en bicicleta, la del Camí de les Pardines, des dels Cortals d'Encamp, no té cap dificultat.
Compta amb serveis de restauració, pel que s'hi pot dinar tot disfrutant de les vistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els teus comentaris alimenten el blog :)